AKELARRE DE CERVERA

En el 2004, es consolida l'Aquelarre de tres dies, divendres té espectacle propi de la mà del grup femení de percussió BandTokades, i la Fira del Gran Boc amplia l'oferta de paradistes i activitats. S'han millorat les infraestructures i, en general, s'ha establert i seguit un protocol d'organització, el qual han de tenir en compte cada any els candidats que aspiren a la direcció artística a l'hora d'elaborar els seus projectes.


Neix el Dijous Gras, una extensió de l'Aquelarre, conegut també com l'Aquelarre de les dones, on les fèmines dels diferents grups (teatre, percussió, diables) fan una cercavila des del Brollador fins a la plaça del Fossar, on la nit s'acaba amb punxadiscos de música catalana i tradicional. La jornada és organitzada per l'agrupació Seny Major, per tal de recaptar diners per recuperar bestiari tradicional cerverí.


De camí cap a la trentena, som a la XXVIII edició, és l'any 2005 i aquestes són algunes de les persones que juntament amb la coordinació del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Cervera faran possible un nou Aquelarre; el Jordi Morales a la Direcció Artística , la Montse Ortiz al front de la Fira del Gran Boc i la Sylvia Rubinat a càrrec de la Promoció.


La història de l'Aquelarre va augmentant any rere any. La festa no s'atura i cada any va fent més gran el seu ressò entre les festes d'estiu del nostre país.


Així l'any 2006, amb la direcció de Ferran Orobitg, integrant de la companyia cerverina Fadunito, és l'any on s'aconsegueix recuperar la participació ciutadana a la Festa. Són organitzats els tallers de Festa per la Festa i molts cerverins que participen en ells seran els protagonistes de la Baixada de l'Aquelarre. A la vegada és l'any on l'espectacle pren un gir cap a les noves tendències i els audiovisuals comencen a tenir un pes dins el desenvolupament de la festa.


Arribem ja a la XXX edició, és l'any 2007. Podem dir que la festa ja està més que consolidada. En Xavier Hidalgo, membre de Alea Teatre, és qui dirigeix i porta l'audiovisual a ser el centre de l'espectacle. Els tallers continuen tenint un gran èxit de participació i l'Aquelarret ja no hi ha qui el pari, el futur està assegurat.


L'any 2008 Grepp Teatre assumeix la direcció artística d'aquesta edició de l'Aquelarre i crea un espectacle d'invocacions de bruixes i ritus malignes que culmina amb l'aparició del Mascle Cabró. L'escorreguda té lloc a Cal Racó, sota el lema "Fot-li que és de Reus". La festa continua amb pas ferm i els Diables Carranquers, una vegada més, ofereixen a tots els assistents, una orgia de foc, juntament amb el Ball de diables de Valls com a colla convidada.


Divendres aposta pel gir cap a l'escenificació de diferents rituals de tribus en conjunció amb la percussió i sota la direcció de Celi Garcia i direcció musical de Xesco Grau. La Fira del Gran Boc acull, cada vegada més activitats, visitants i paradistes.


L'any 2009 l'Aquelarre no s'escapa de les retallades i les entitats locals accepten el repte de tirar endavant aquesta edició ajustant-se a un pressupost més reduït. La direcció artística s'atorga a Albert Parra, al capdavant de la companyia Alea Teatre. Aquest grup de teatre local serà qui dirigirà l'espectacle de l'Aquelarre fins l'any 2012, sota el plantejament d'espectacles multitudinaris, basats en la participació de les entitats locals, que després d'anys, tornen a prendre part activa en la construcció de l'espectacle. Un espectacle que en aquesta ocasió gira entorn del bé i del mal. El Mascle Cabró i els seus exèrcits ballen la dansa del mal en el moment culminant d'aquesta edició.


L'equip artístic d'Alea Teatre recupera, per l'edició del 2010, el disseny escenogràfic d'Alba Cuñé. Com a novetat, i després de 9 anys, es recupera també l'aposta per fer la música original de l'Aquelarre, composada, en aquesta ocasió, per Manel Pedrós. Les entitats locals i Alea Teatre continuen participant activament en l'espectacle. Com a novetat s'incorpora a l'espectacle, per primera vegada, el nou grup de percussió local Sound de Secà. Els Diables Carranquers són, novament, els grans protagonistes del foc, i conviden al Ball de Diables de Reus.


La festa fa un gir cap a la professionalització i, per primera vegada, s'instal•la un camió-escenari de grans dimensions, per tal de facilitar les proves d'il•luminació i so a Cal Racó, epicentre de la festa.


L'espectacle d'aquesta XXXIII edició s'inspira en la Rosa dels Vents i té lloc al damunt d'un vaixell de grans dimensions, creat per a l'ocasió. La colla de Diables convidada en aquesta edició és la colla de Diables de Vandellós que, sota l'organització dels Diables Carranquers, fan els correfocs. Els punts àlgids de foc en la festa (Cercavila, Ball de la Polla, Ball de Diables i Foqueral), els treballen i executen a la perfecció els Diables de Cervera Carranquers.


Dijous Gras és ja un clàssic en la celebració de la festa, i aquesta dóna més mostres de consolidació i s'amplia un dia més, el Dimecres de Cendra, amb la recuperació del Carreró de les Bruixes. D'aquesta manera, es fa un retorn als orígens de la festa, recuperant cellers, titelles, el tir al conseller i representacions teatrals, amb un gran èxit de participació. El Miquel i el "Xapi", es converteixen en protagonistes inesperats.


Tant Dijous Gras com Dimecres de Cendra formen part de les activitats paral•leles de l'Aquelarre sense formar part dels actes oficials de la festa.


L'any 2011 Alea Teatre presenta un espectacle inspirat en la natura, assoleix el seu màxim moment estètic amb la creació d'un arbre gegant poblat de nimfes, al mig de Cal Racó. L'escorreguda del Mascle Cabró té lloc al damunt d'una gran aranya i al ritme dels Sound de Secà. Bombollers, Geganters, Band Tokades, Fadunito i la resta d'entitats locals tornen a ser una peça clau en l'execució de la festa.


Els Diables Carranquers conviden a la colla Ball de Diables de St. Miquel i Diables de la Riera de Gaià i conjuntament realitzen, amb gran èxit, tot el foc de la festa.


La festa continua creixent i els comerciants organitzen el primer dimarts d'Aquelarre als patis de la Universitat.


L'any 2011 es crea un equip gràfic, format per Xavi Miret, Xavi Badia, Ton Granell i Joan Porredon, que s'encarrega de renovar la imatge de la festa. Seran els encarregats de plasmar noves propostes gràfiques i artístiques en el cartell de l'Aquelarre els anys 2011 i 2012 i que pretén ser una extensió de la temàtica de l'espectacle.


Dins la consolidació de la festa, l'any 2012 es produeixen certs canvis en l'organització de la festa. Es crea una regidoria específica per l'Aquelarre i un equip gerencial dirigit per Alea Teatre. L'espai Rock del Portalet desapareix i s'obre la Plaça Pius XII als concerts d'estil més generalista que aportaran nous públics a la festa i descongestionaran el casc antic de Cervera. També s'instal•la, a la Plaça Santa Anna, ball country.


Cal Racó obre un nou espai de pagament ubicat a l'església de Sant Domènech, amb vistes a l'espectacle i correfoc sense perill de cremades i evitant les aglomeracions.


Dijous Gras augmenta de manera molt notable la participació de públic forani, i Dimecres de Cendra es consolida com una jornada familiar i per a públic jove. Dimarts a la nit els patis de la Universitat reben l'Aquelarre dels comerciants. La Fira del Gran Boc i l'Aquelarret infantil són part indiscutible de la festa.


Mentrestant divendres acull ja més de 5000 persones per gaudir del concert, correfoc del Diables Carranquers i espectacle de la mà de les BandTokades juntament amb Sound de Secà.


L'espectacle de dissabte, dirigit per Albert Parra d'Alea Teatre i basat en el mite de la creació de l'home i de la dona, es va representar sobre una gran estructura en forma de piràmide, ubicada a la Plaça de Cal Racó. Llum, foc, estructures amb alçada, música i color van ser els elements més destacats en l'execució de l'espectacle, que va arribar al seu clímax amb l'aparició del Mascle Cabró i el Ball de Diables en el segon acte, i en el tercer acte amb l'Escorreguda del Gran Boc que va tenyir de blanc als espectadors amb una remullada d'escuma molt necessària per estar sota del foc durant el Foqueral. Més de 30 minuts ininterromputs de foc amb els Diables Carranquers.

REF: C1 // Stock: Disponible