SANTÍSSIM MISTERI DE CERVERA

Des del 1540 se celebra a Cervera una festa en commemoració del misteri de la Vera Creu.

Els fets esdevingueren el dia 5 de febrer de 1540, quan en el marc de l'església parroquial de Santa Maria es va intentar partir un fragment d'un tros de l'autèntica creu en què Crist havia mort.

Aquest tros de la Vera Creu va arribar a Cervera de mans de mossèn Jaume Albesa, que l'havia rebut d'un soldat vingut de Roma, quan ell era a Manresa. El soldat li havia donat al sacerdot amb la condició que si es refeia de la malaltia li tornés. Com que el soldat va morir, mossèn Albesa es va quedar la relíquia i se la va emportar a Cervera quan hi va tornar.

Al mateix temps, al poble del Tarròs, situat a uns quaranta quilòmetres de Cervera, es feien cures miraculoses aplicant un fragment de la Vera Creu als malalts. Un d'aquests malalts va afirmar que aquesta relíquia no era autèntica però sí que ho era el 'Lignum' de Cervera. De manera que el rector del Tarròs, mossèn Joan Mongay, va venir a Cervera per demanar a mossèn Albesa un trosset de la Vera Creu.

Així, el dia 6 de febrer de 1540 es van reunir a les 3 de la tarda a la parròquia de Santa Maria, dins la capella de Sant Nicolau on estava custodiat el 'Lignum Crucis', deu persones, entre clergues i seglars, per tal de donar fe de la partició de la fusta.

Fou una feina en va. Després d'intentar-ho amb un ganivet, tant mossèn Albesa com mossèn Domènec Mateu i mossèn Bartolomé Amorós, tots sense aconseguir-ho, el rector del Tarrós va suggerir que es fes amb les mans, només amb la força de la pregària i de la fe.

El seu consell fou efectiu. Amb les mans mossèn Amorós va aconseguir partir el tros de fusta, d'on en caigué una gota de sang que es va dividir en tres. En aquell mateix moment, i tot i ser una tarda completament serena, es va escoltar un fort tro a tota la vila. La gent, esgarrifada, va sortir al carrer tot cridant: "Misteri !!!".

Els capellans i civils que estaven presents a la parròquia es van assegurar que la sang que havia caigut no era de mossèn Amorós ni de cap altra persona, sinó que havia brollat del fragment partit de fusta.

Molt aviat les facultats curatives de la relíquia s'estengueren per tot arreu. Venia gent de més enllà de les nostres contrades només per a guarir-se dels mals amb els seus poders miraculosos.

L'any 1619, concretament el 17 de setembre, el reliquiari de la Vera Creu fou robat de la capella de Sant Nicolau. Es va cridar a sometent perquè tot Cervera anés a la recerca dels lladres. Poc temps després, un noi de la ciutat, Josep Balaguer, va reconèixer, sota secret de confessió, que ell havia comès el crim per ordre del seu pare, que ho havia fet per poder cobrar després la recompensa. Aclarits els fets, el fill fou comdemnat a la pena d'assots i desterrament de Catalunya a perpetuïtat, mentre que el seu pare fou condemnat a mort i el seu cap exposat dins una gàbia de ferro penjada a l'entrada de l'església de Santa Maria, on encara avui es pot contemplar.

Ja en el nostre segle, el 1915, el reliquiari fou tornat a robar juntament amb una sèrie de joies votives sense que aquesta vegada, però, s'hagi tornat a trobar.

Davant la impossibilitat de recuperar la peça, el 27 d'abril de 1917, per mitjà del bisbe de Solsona, Vidal i Barraquer, es va demanar al sant pare de Roma la possibilitat de poder rebre un altre fragment de la Vera Creu per substituir el robat, cosa que el papa Benet XV els va atorgar i així, des del dia 5 de febrer de 1918, es torna a celebrar la festivitat del Santíssim Misteri a Cervera

REF: C2 // Stock: Disponible